captedebat

Tothom té malestars: a vegades sentim por, angoixa, soledat, fatiga, estrès, frustració… Els malestars són espais dinàmics per on tots i totes hi hem passat, hi passem o hi passarem al llarg de la vida. Però… què fem amb ells? En parlem? O és que només em passa a mi? Les societats occidentals aborden els malestars principalment des de la medicalització i la psiquiatrització.

Els circuits d’educació formal no inclouen itineraris educatius entorn els malestars i el patiment, així com tampoc una lectura crítica del relat cultural de la vulnerabilitat, la capacitat de ser ferits que caracteritza els ésser humans.

Vivim en l’era de la imatge, del “postureo”, del positivisme imposat, del “do it yourself”, de l’auto-ajuda i l’autosuficiència, de la negació de la fragilitat… i tota la responsabilitat recau en l’individu. És així com individualitzar els malestars i desvincular-los dels condicionants socials que els generen, provoca l’aïllament, la alienació i la patologització de qui els viu.

Fitxa artística:
Dramatúrgia i direcció: Marta Hernández i Oriol Casals
Interpretació: Adrià Díaz
Assessorament didàctic: Paula Castellsagué